El simplisme d'un nyap

Sense abocador restaurat, sense col·legi nou ni instituts reformant-se, sense bulevard, sense litoral arreglat, ni via litoral, ni trens suficients, sense piscina municipal. Sense rotonda al centre comercial, sense PGOU, sense traspàs del conservatori, sense recuperar els locals de doctor Pera, sense nou centre cívic al carrer Major... Sense, sense, sense. En fi, sense paciència ja i, potser, sense ganes de col·laborar. 

Plantejarem una classificació que, com moltes altres, resultarà simplista i fins i tot errònia: els benicarlandos es divideixen entre els que segueixen els avatars de la política local amb gran interés i els que viuen tranquil·lament sense saber a penes qui és l'alcalde de torn i poc més. Ja hem avisat que anàvem a ser simplistes. Acceptem aquests dos extrems i suposem que si vosté està llegint aquestes línies és molt probable que la seua actitud s'acoste més als primers, aquells que romanen informats del que passa i no passa a casa de la baronessa. Són dues actituds molt diferents i dos lectors molt diferents als quals dirigir-se. I el repte està a superar l'enorme subjectivitat i fins i tot partidisme que, a vegades sense pudor, es cola en les cròniques anomenades informatives. En les nostres també. Per això quan s'aborda un text tan complex com el que ocupa el tema d'aquesta setmana cal confiar molt en la respectable memòria i intel·ligència dels nostres lectors, perquè és difícil manejar-se entre els argumentaris d'uns i altres grups polítics i extraure un relat objectiu. Massa versions d'una mateixa pel·lícula. Massa responsabilitats diluïdes entre el temps, la burocràcia i el canvi de context. Al final, ens atreviríem a dir que als ciutadans ens interessaria més la resolució dels problemes que la seua gestació i desenvolupament. Tant de bo els polítics contribuïren a això i tots, assumint el lloc que se'ls ha atorgat democràticament, saberen dialogar i col·laborar pensant en el bé de la nostra ciutat i no en el resultat electoral. Tant si és vosté persona seguidora de la política local com si no, potser coincideix amb nosaltres que la col·laboració és una assignatura pendent per als nostres servidors públics atés que, si aquesta existira, el nyaps que hem comentat al començament d'aquesta editorial no serien hereditaris.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1285 | 28 DE MAIG DE 2021

TURISME I MÉS

L’Organització Mundial del Turisme defineix el turisme gastronòmic com “una mena d'activitat turística que es caracteritza perquè el viatger experimente durant el seu viatge activitats i productes relacionats amb la gastronomia del lloc. A més de les experiències culinàries autèntiques, tradicionals i/o innovadores, el turisme gastronòmic també pot incloure un altre tipus d'activitats, com visitar productors locals, participar en festivals gastronòmics o assistir a classes de cuina.” Aquest concepte transcendeix més enllà de la mera idea de viatjar només per menjar i submergeix al turista en una experiència on pot connectar-se profundament amb tot el procés d'elaboració dels plats, des de l'obtenció de la matèria primera fins a la interacció amb els qui les produeixen. En definitiva, representa una manera d'enaltir el producte local i de desenvolupar un segell d'identitat que fàcilment pot diferenciar una destinació turística d'altres competències.Feta aquesta introducció, tot el que siga promocionar la nostra ciutat com a destinació turística, ja fora d'allò conegut com a "sol i platja", ens sembla una idea magnífica sempre que aporte qualitat al producte a vendre. Ho diem pel fet que des de l'ajuntament hem vist com, al llarg dels anys, s'han anat elaborant diversos plans estratègics de turisme, en el seu moment es van vendre com una aportació o fita important per al posicionament turístic de Benicarló i que a més ens van costar molts diners, que ara sembla, als resultats ens remetem vist el nou pla, devien quedar en no res.Compte, no diem, ni volem, que no s'investigue en matèria turística, però si, tal volta, ja seria hora de ficar les bases sòlides del que necessitem, com a turisme de futur, i no anar donant bandades com hem anat fent fins ara elaborant i reelaborant nous plans estratègics de turisme cada dos per tres. Si d'una vegada ja tenim clars els fonaments, aleshores anem construint l'edifici a sobre d'ells, amb cura i visió de futur, i desenvolupem-ho. Tenim moltes potencialitats i suposem que haurem aprés dels nostres errors. Doncs toca anar pel camí triat. Però no el canviem d'ací uns anys. El model, si és sòlid i arrelat al nostre territori, hauria d'adaptar-se a les necessitats futures. A l'inrevés, es perdre el temps i llençar els diners.Ah, i tot açò sense perdre de vista que no només vivim del turisme. La diversificació sectorial són la base del desenvolupament social que ens ajudarà, a més, a contrarestar els daltabaixos dels cicles econòmics futurs. Que els hi haurà, segur, i n'hauríem d'estar preparats. Que tinguem sort!

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1284 | 21 DE MAIG DE 2021

Temes diversos amb espelmes diverses

Certament, el començament del curs polític benicarlando no està exempt de diversos enrenous que s'han reunit com si fossen una mena de borrasca de tardor... anticipada per a l'equip de govern socialista.

En primer lloc tenim el tema del Centre comercial Costa Azahar (vorem si continuarà amb aquest nom si la cosa rutlla), que sembla vol reviscolar, amb una empresa interessada en ficar-lo altra vegada en marxa on, per fi, semblaria que la problemàtica principal que eren els accessos, estaria solucionada. Seria una bona notícia per donar vida a aquell solar ara fantasmagòric.

En segon lloc tenim el tema de la piscina municipal, catalogat segons la nostra alcaldessa, com el més important damunt la taula en estos moments. I no ens estranya, una instal·lació esportiva com aquesta que s'ha anat fent malbé per la desídia de tots els consistoris que hem tingut des de la seua inauguració, i que no va tenir cap control, principalment per part dels populars benicarlandos que van fer la primera adjudicació. A partir d'ací ha esta tot un rosari de despropòsits, a quin més gran i pitjor, amb una segona adjudicació (també dels populars, molt discutida, que en el seu moment va ser catalogada de a dit), que va ser declarada nul·la de Ple dret. Seria allò de sortir del foc per a caure a les brases. I ara, només faltava l'estocada de la Covid, que l'ha deixat tancada a l'espera de no sé sap quina nova licitació (que porta anys i panys mirant de sortir), i que ha deixat el Club Natació Benicarló en una situació molt delicada per la falta d'aigua per als seus nadadors de competició. Un Club pendent, només, de la paraula de l'alcaldessa que en roda de premsa sí els hi va prometre eixa aigua, a la piscina municipal, perquè puguen retornar a la seua activitat. Que vagen ficant espelmes a alguns sant...

Un altre despropòsit, la carretera del bulevard que s'ha acabat enquistant i que sembla té tots els números d'acabar als tribunals, segons la pròpia alcaldessa. Entre l'empresa que deia que el projecte tècnic era un nyap i l'ajuntament que l'empresa es volia aprofitar de la baixa que va fer per cobrar més, ara ens trobem amb la carretera empantanada. Més espelmes per a vore si algun altre sant... li troba solució.

I acabarem amb dos temes no menys importants, la nova escola, reconvertida sobtadament amb barracons fins que es construïsca, i el conservatori... que deixarà de ser municipal, per al curs 2021-2022.

Es gira feina al nostre ajuntament. Vorem si les espelmes fan efecte.

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 1251

Parlar del que percebran els nostres polítics, sense dubte, sempre portarà controvèrsia. Si s'està a l'equip de govern tot s'ha fet conforme al que marca la llei i mai sense superar els límits del que seria raonable per a una població com Benicarló. Per a l'oposició, depenent si és el Partit Popular, que es va abstindre en la votació, el que cal és exigir que els que es cobra tinga un retorn a la ciutat atés que és per això pel que han estan triats els polítics que ens governen. Fican l'emfasi en que fins i tot es pot baratà la cosa si el treball és òptim. En canvi, si escoltem els Ciudadanos, és un increment salvatge el que han fet els socialistes a l'incrementar-se el sou. Més contundents han estat els antics socis de govern dels socialistes,  Compromís, al criticar les tres dedicacions exclusives que s'han atorgat que, segons els seus números faran que els costos es disparem en uns 87.000 euros més anuals. I és ací, on la crítica ha esta més contundent, l'increment de 800 euros més al mes per part de l'alcaldessa.

Com sempre, tot depen del color amb que es mire. Si és molt o poc, si ens costarà massa o massa poc, no podem negar, tal com va dir el regidor pouplar, que dependrà del rendiment que li donen a eixos diners cobrats els regidors que tenen responsabilitat de govern. Ara bé, sense oblidar-nos que la responsabilitat també és compartida amb l'oposició, que no ha de defugir la seua feina de control del govern, sent, si és el cas, contundent amb la seua crítica sense cap mena de subterfugi, cosa que, en la legislatura passada, va brillar per la seua absència.

Així que veure'm que és el que és compleix de tot el que s'ha ficat damunt la taula. En mans de tots està fer la faena, només cal que tots (valga la redundància), la facen.

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 1191

La Xylella fastidiosa, com ja s'ha comentat en el Tema d'aquesta setmana, és un bacteri que pot causar malalties amb efectes molt greus en gran varietat de cultius. La que podríem considerar com la gran plaga del que va de segle XXI, que manté en vil a tots els llauradors pel potencial destructiu que representa si no s'actua ràpidament i amb contundència, és una gran amenaça, real, que pot deixar un dels sectors econòmics més importants del país completament KO.

La amenaça és tan important que, de fet, hi ha citats uns 300 hostes en els que el bacteri es pot desenvolupar tot i que, molts d’ells, diferents espècies d’arbres, arbusts i plantes ornamentals i silvestres, no manifesten símptomes sinó que actuen només com a reservoris del bacteri. Un potencial destructiu sense parangó que, ara per ara, en paraules, del President de la Unió de Llauradors, no té solució i que s'hauria de convertir en un problema d'Estat.

També coneguda com la malaltia de Pierce, sobretot a la vinya, deixa completament marcides les tiges amb una defoliació prematura, assecant les fulles de tal manera que semblen cremades, fins que mata la planta per l'obstrucció de la circulació de la saba bruta dels vasos del xilema. El fet de no haver-hi cura i que només es pot aturar, si es pot, arrasant tot el que hi ha a 100 metres a la redona de cada planta infectada, converteix el problema en un perill de proporcions, ara per ara, inabastables.

El que ja ha passat a Itàlia, a Córsega, a les Balears, i que ara està traient el nas per Alacant no pot deixar indiferents les autoritats que, per desgràcia, massa vegades actuen tard i malament. Cal començar, i les institucions públiques les primeres, a afrontar el problema sense dilació actuant, com havíem dit al començament, ràpidament i amb contundència, si no volem quedar-nos sense arbres en poc temps. La Plaga Divina ha arribat... per a quedar-se?

Les dades són les dades, i en eixe aspecte són ben clares. Diuen que l'índex d'atur a al nostra població ha baixat. La taxa de desocupats està al voltant de l'11 % i això, sens dubte és una bona dada... tot i que amb matisos. Òbviament baixar la taxa d'atur a la nostra població, i a qualsevol, ha de ser una prioritat pels nostres governants, ara bé, aconseguida aquesta "rebaixa", ja seria hora que el llocs de treball començaren a tenir os i ànima atés que la majoria són precaris i de molt baixa qualitat. I això no ho diem nosaltres, també ho fiquen damunt la taula les dades existents.

A més, hi ha un col·lectiu de desocupats amb els quals la crisi s'està acarnissant sense aturador, deixant-los de banda en el mercat de treball. Estem parlant de les persones de més de 45 anys. Sí, eixos que acumulen experiència, que no són tan fàcilment mal·leables i que, damunt, en la majoria de casos, tenen família sota la seua tutela. La da ens sembla esgarrifosa, vora el 50% dels aturats ho són de més dels 45 anys que hem comentat i les polítiques per a pal·liar la desocupació, des de fa molt de temps, els han deixat de banda.

Està clar que alguna cosa s'ha fet, ocupació amb sous baixos i de baixa qualitat, i molts autònoms, però ara ja tocaria canviar el xip i que les polítiques d'ocupació començaren a anar pel treball de qualitat, millor remunerat, i fent-se ressò d'aquest col·lectiu que està patint encara més la crisi. I no diguem si, a més, eres dóna.

El treball no ha de considerar-se com una mercaderia i quan més aviat ens adonem que al d'ara li falta el valor afegit de la qualitat, més competitius serem. Esperem que els polítics comencen a raonar... tot i que ens sembla difícil. De tota, per algun lloc s'ha de començar.

Esta clar que tota ajuda és poca per a poder lluitar contra la plaga que representa el mosquit tigre. Per aquesta raó i com a continuació de les accions engegades en anys anteriors, ens pareix mol bé que des de la regidoria de Medi Ambient de l'ajuntament i amb els suport d'Apnal-Ecologistes en Acció s'aposte per mesures el més naturals possibles per a controlar la proliferació d'aquest mosquit. Està clar que això no lleva l'aplicació de més mesures de control, plaguicides, tenint en compte que aquesta zona, entre el Delta de l'Ebre, el Prat de Peníscola i el de Torreblanca, és un bon cau per aquesta espècie de mosquit.

Igualment, i tal com explica el regidor Ximo Bueno, també cal la conscienciació de la gent tant pel fet de no molestar aquestes aus, ni tocar els seus nius, com mirar d'aplicar mesures tan senzilles com no deixar aigua estancada que ajude a preservar les seues larves, de manera que aquesta au continue venint i nidificant al nostre territori.

Esperem que les vora la cinquantena de caixes nidificants que ha instal·lat l'ajuntament per diversos llocs i carres de la ciutat conseguisquen el seu propisit inicial que ´wesd la nidificació d'aquestes aus i, de retruc, que els vora 55kg per au i any, que menja el falciot, siga suficient per, entre tots fer més difícil, com havíem comentat, la proliferació d'aquest mosquit tigre.