Si cada vegada que una sentència d’un tribunal no ens agradés podríem fer el que ens donara la gana i buscar com canviar-la açò semblaria més una república bananera que una democràcia. Així, massa vegades, veiem exemples de com els polítics, depenent de la pressió popular, volen canviar les lleis al seu “clamor” popular. És el cas del problema que els planteja als polítics populars la caça amb parany.

Cada cert temps, d’una manera cíclica, els populars valencians, davant aquesta pressió popular, fent populisme, es fiquen en primera línia com a valedors d’aquesta pràctica de cacera. El problema és que aquesta pràctica està penalitzada per llei i condemnada per diversos tribunals. Compte, no estem ací criminalitzant aquesta pràctica cinegètica, no és la nostra comesa, per a això ja estan els tribunals, el que estem ficant damunt la taula és que si hi ha lleis, aquestes, cal acomplir-les. Ens agraden o no. I més, els polítics....+ info La Veu en paper

Sí, Benicarló també va patir els efectes devastadors dels bombardeigs de l’aviació franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Fa ara 75 anys, el 3 d’abril de 1938, la nostra ciutat va patir el primer raid de les bombes que l’aviació italiana, adscrita a l’exèrcit de Franco, va deixar caure sobre ella. La línia fèrria i la carretera de Barcelona van ser els seus objectius prioritaris però, com sempre solia passar, a banda de caure, algunes sobre els objectius especificats, altres moltes van caure allà on no devien haver caigut, sobre la població. Resultat d’aquest primer bombardeigs: 17 morts i 30 ferits. El que ara diuen efectes col•laterals que, llavors, eren efectes atemoridors.Així comencem aquesta història de fa 75 anys en record de la trista “heroïcitat” de saber-nos bombardejats en una guerra fratricida i sense sentit. Uns bombardejos que van tenir continuació els dies 5 i 11 d'abril de 1938 i que van fer assaborir, amargament, i en les seues pròpies carns, el que era el terror d’un so provinent dels cel, i que tenia nom propi, “el semolero”, malnom que li van ficar al model d’avió que sempre atacava a l’hora de la sèmola. Únic aliment d’aquells temps.Des de La veu de Benicarló hem considerat que el tema principal d’aquesta setmana  podria servir de xicotet homenatge i record per tots aquells que van patir els efectes d’aquella guerra que, a la nostra ciutat, igual que a d’altres punts de la geografia espanyola, va deixar la població en la més trista de les misèries.I al mateix temps, en aquests temps convulsos que ens està tocant viure, vol ser una reflexió en veu alta per no oblidar, i aprendre, del nostre passat. Parafrasejant Michael Walzer, un dels experts en filosofia política més importants dels EEUU “encara que la melodia difereix, la lletra segueix sent la mateixa”.

Als benicarlandos ens va el patiment. I a més, sembla que ens agrada. Això podem inferir-ho quan, per tancar aquesta setmana de passió, els nostres polítics ens anuncien, amb tranquil•litat inusitada que continuem amb els tres problemes més apressants que tenien damunt la taula: no sé sap quan es re-re...reprendran les obres del desdoblament de l’N-340; no sé sap quan començaran les obres del nou col•legi;  no sé sap quan obriran el pàrking que fa un any que està acabat en l’UA-19. Eixos, entre un grapat més, que esperen perdudes en algun del seus calaixos. No sabem si per ser més pecaminosos, per la Setmana Santa o per l’accent religiós, tan anunciat, però ací no sortim d’un esglai quan n’entrem en un altre....+info La veu en paper

< TORNA A LA PORTADA

Cada any, a la roda de premsa de presentació del dispositiu de seguretat, els mitjans de comunicació demanen que es recalque quin és l'horari permès de llançament de material pirotècnic. CADA any, cap autoritat és capaç de dir quina és la multa que es podria imposar per no fer cas de la normativa. CADA any, tot i estar regulat, no es multa ningú. CADA any, els mateixos mitjans suggereixen que es fite una zona al poble, on siga possible llençar petards tot el dia sense molestar a la resta de la població.Cada any, la premsa ha de vore i suportar, com molts altres veïns, el llançament indiscriminat de material pirotècnic per part majors i de menors que, tot i estar prohibit, té, en la majoria dels casos, el vist-i-plau dels pares... i la complaença de les autoritats que miren cap un altre lloc. I CADA any han de suportar també les queixes dels veïns que no poden dormir per culpa dels casals.Però, vet ací que, quan es pregunta a estos mateixos veïns si han cridat la policia per queixar-se... et diuen que no... que total són quatre dies! Però el súmmum dels súmmums del despropòsit (i és que no se’ns ocorre altra  manera de catalogar-lo), és que, després d’aguantar tot això en Falles, arriba  la roda de premsa del balanç faller, polític i municipal,... i està tot molt be: no hi ha queixes dels veïns, ni denúncies per llançament de pólvora fora d’horari... i total, només hi ha quatre papereres trencades “que això ja se sap, és cosa dels xiquets.Algú s'ha parat a pensar quanta gent es queda a casa per la temor que li fan els petards? La gent que s'ha de pendre pastilles per poder descansar en Falles? La gent que deixa de vindre a Benicarló per a gaudir de les Falles, i deixar-se els dinerets en els nostres establiments, per temor a trobar-se en mig de... Beirut? La gent que se’n va del poble perquè esta farta d’aquest descontrol? La gent que se’n va al cap i casal perquè allí es pot anar pel carrer tranquil•lament?Òbviament, tot és opinable. Aquesta n’és una més, compartida o no, però que deixa entreveure una altra realitat... massa voltes diluïda sota la catifa que les falles són això i que cal acceptar-ho així... passant plana cada any.Certament, CAL, en majúscules, una reflexió molt seriosa al voltant d'este tema per fer compatibles les dues realitats, la que ara ací deixem entreveure, i que alguns volen diluir, i la que, probablement, en roda de premsa, les nostres autoritats, benvolents, ens presentaran... com CADA any.La responsabilitat es compartida entre tots però són les autoritats les que han de vetllar perquè realment siga així.

 

< TORNA A LA PORTADA

La visita de la Consellera d’Educació Català a la nostra població ha servit... per a no res. Com un coet de falles, apareix fent una roda de premsa dient que s’està fent el possible per solucionar tots els problemes educatius que tenim, sense comprometre’s a res, signa al llibre d’honor del nostres il•lustríssim... i desapareix. I de sobte, apareix, com ja tots els mitjans sospitaven faria, al CP Àngel Esteban, segons nota de premsa que després va remetre la pròpia conselleria.

La conclusió del viatge de la consellera és que no ha aclarit absolutament res del futur incert del barracons de l’Àngel Esteban. Certament tampoc ajuda en la seua credibilitat l’embolic de noms que és fa, “Després de la construcció del nou CP Ángel Esteban, que passarà a denominar-se CP Nou Número 4” (?), atès que confon quin és el col•legi actual, que ja té nom, amb el futurible, que el bateja amb un “nou” (i vell) número 4.

De la mateix manera tampoc aclareix res del futur del conservatori de Benicarló sobre si aquest passarà a gestionar-lo la Conselleria que és el que vol el nostre ajuntament. Si més no, això és el que es desprèn de les seues paraules quan diu que s’està redissenyant el mapa educatiu que permetrà “veure quins centres han de passar a ésser de gestió pública perquè atenen alumnes de tota una comarca”. Amb els anys que porten manant i ací reicindicant i encara no ho saben!

Segons paraules de Català “cal finalitzar la planificació de conselleria” donada la nova situació que presenta l’administració autonòmica per a resoldre quin serà el futur educatiu d’aquets dos centres. Una obvietat que no amaga el fet de la delicada situació que travessen les arques autonòmiques faltes de liquiditat però que demostra també quina ha estat, fins ara, la planificació educativa de la conselleria, si tenim en compte que estos problemes no són una cosa de fa dos dies: cap ni una. I així portem un grapat d’anys arrossegant-los. Els mateixos anys durant els quals ens han estat donant llargues contínuament i que tot sembla indicar, si no hi ha un daltabaix econòmic favorable, cosa bastant improbable davant la conjuntura econòmica actual, sobretot la de la nostra comunitat que és pitjor, que continuarà.

De la resta de problemes greus que tenen tots els altres centres educatius públics de la ciutat, que no han estat agraciats per la visita conselleril, sorpresa, de les retallades que han patit i pateixen, dels diners que deuen a les llibreries pels Bono-Llibres “fantasmes” que encara no han pagat, de tot això,... ni parlen, ni paguen (NINI).

I no cal ficar-li cap mena d’adjectiu. És simplement la millor carxofa que es conrea i, per això, amb ella es pot elaborar tota mena de plats variats i a gust de qualsevol paladar. Complint-se el 19é aniversari de la Festa de la Carxofa només podem que felicitar-nos tots per aquest esdeveniment gastronòmic i cultural que porta a la nostra ciutat de passeig per tot arreu fent-nos assaborint i delectant-nos d’aquest esquist menjar apte per a tots els paladars.Quan fa ja quasi 20 anys, l’any vinent serà la fita històrica dels seu vinté aniversari, començava el seu recorregut aquesta festa ningú devia suposar on arribaria i quin anava a ser el seu grau d’acceptació. Només podem dir que l’esforç es demostra caminant i, aquest esforç, principalment de llauradors i restauradors, sense oblidar-nos de les administracions i voluntaris, ha donat el seu fruit amb la confiança que la gent ha dipositat degustant, durant tots aquests anys, des de la tradicional carxofa a la brasa, a la més dolça recepta d’un simple flam de carxofa, passant per la ruta d’uns pinxos originals que encara l’engrandeix més....+ info La veu en paper

Esmenant la planaCal queixar-se, i per escrit, i a totes les instàncies que siguen necessàries quan considerem que els nostres drets han estat vulnerats. I fer-lo quantes vegades siguen necessàries perquè l’administració no és crega amb dret de cuixa sobre l’administrat. La setmana passada ja em van tenir una mostra prou clara amb l’encaparrament del regidor Marzal, i la seu estimada pilona assassina, en el desballestament de no menys d’una vintena de vehicles. Ara torna a la càrrega l’administració, i en concret el mateix regidor, en la mateixa zona, per no voler-li donar una tarja d’entrada de vehicles a un veí que té casa dins de la zona de vianants. Si en el cas anterior, al final, segurament seran els tribunals, arran de les denúncies que presenten els afectats, els que facen baixar del burro al regidor en qüestió, en aquest cas ha estat el Síndic de Greuges el que li ha dit, curiosament altra volta al mateix regidor de Policia que és en última instància el responsable polític d’atorgar les susdites targes d’entrada, “la necessitat d'aprovar una ordenança municipal en la qual s'arrepleguen els requisits necessaris per a obtenir la targeta d'entrada en la zona per als vianants del nucli antic”, atés que no hi ha cap normativa que ho regule. Sobreentenent que seria a partir d’ací quan podria atorgar o denegar l’atorgament d’aquesta tarja, li recomana a l’administració que valore “la possibilitat d'estendre l'obtenció de la mateixa per part dels propietaris dels habitatges situats en aquesta zona amb independència del lloc del seu empadronament”.El curiós del cas és que la recomanació del Síndic data del més de juliol. Com dèiem la passada setmana en el nostre ajuntament són una mica durs d’orella.Festa de Sant AntoniNo podem més que felicitar-nos tots de tenir aquesta festa tan arrelada a la nostra terra amb tanta vivacitat que, encara que ploga, o faça fred, tenim la celebració al carrer amb la mostra d’estima dels benicarlandos. La confraria, les coques, les majorales i els majorals, i els carros amb els seus cavalls guarnits són un exemple de la importància de saber mantindre les nostres tradicions. Visca Sant Antoni!