Les falles són, sens dubte, un reclam turístic de primera magnitud i per això cal cuidar-les i treballar amb elles perquè siguen productives per a la ciutat. Els monuments fallers són una atracció que, certament, no tenen parangó en res conegut. L’economia que es mou al seu voltant és, igualment, molt important per a la ciutat i es diversifica en molts sectors que acaben redundant en favor de tots a més de ficar el nostre nom al mapa com a destinació turística, que ja ens va bé. Però tot i així cal reflexionar, i molt, al voltant d’aquetes festes que queden deslluïdes per un ambient etílic imperant que no beneficia la nostra imatge. I no parlem de la permissivitat absoluta envers el llançament de petards si tenim en compte les paraules de les nostres autoritats abans de començar les festes dient que s’aplicaria l’ordenança corresponent i, després, es despengen amb unes altres indicant que “no s'ha fet cap denúncia per llençar petards fora de l'horari establit. Però sí que és veritat que és una de les coses de les quals més es queixen els visitants”. Certament increïble, per no dir lamentable, escoltar açò de les nostres autoritats que, suposadament, han de vetllar perquè la convivència siga el que prevalga en tot moment.

Per això la cara amable de les falles acaba sent completament enterbolida per la seua cara fosca. Comprovar dia rere dia d’aquestes falles el comportament incívic de molta gent amb els petards, llençant-los quan, com i on els dona la gana sense respectar ni les coses que no són seues ni a la gent, no sembla molt edificant. Molta gent, però molta, està farta de no poder gaudir de les falles amb un mínim de tranquil•litat per culpa dels desaprensius que creuen que açò és com el salvatge oest on fer saltar la gent a petardades, com un pistoler qualsevol, és l’esport nacional. Carrers i més carres s’han convertit en dipositaris de restes d’aquest material pirotècnic. I no parlem de la quantitat de gent que, en estat etílic, creu que cada cantonada és el seu pixador particular, molestant i embrutant allò que no és seu, fent que carrers i portals es convertisquen en autèntics rius de merda que després han de ser baldejats pel fastigós estat en que han quedat. I també de la ingent quantitat de brutícia que s’acumula als voltants dels casals que al final acaba sent retirada per les brigades de neteja. Però com indicàvem més amunt el més lamentable de tot açò és veure la complaença dels nostres governants que, amb l’excusa que "només són quatres dies”, no fan la seua feina com cal i miren cap un altre lloc.

Si aprovem ordenances i després no les fem complir de que serveixen? Molts diners ens està costant, dels nostres impostos, endreçar tot el que abans hem esmentat. Diners que, en els temps que corren, millor ens aniria gastar-los en altres coses més productives.

Ara, a veure qui és capaç de conjuminar d’alguna manera les dos cares d’aquesta festa. I és que així no anem enlloc!