La volatilitat dels carburants ens pot servir per fer-nos vore que allò que, admnistrartívament parlant, s’havia fet malament, acaba saltant pels aires.

I això és el que ha passat amb aquesta història absurda d’una concessió administrativa que el govern de la Generalitat anterior havia atorgat sense el reconeixement favorable dels pescadors benicarlandos.

Era una obvietat que si els sortidors dels pobles veïns venien el combustible per a les seues barques de pesca a un preu bastant inferior al que ací estaven pagant els nostres pescadors per a les seues, els d’ací  buscaren la manera de pagar menys.

Si demanàven la concessió i no els feien cas, si portaven camions cisterna i van deixar d’utilitzar-se  perquè la concessionària ho va denunciar per competència deslleial i pel fet de tenir la concessió dell recinte portuari, donncs, aleshores, estava cantat que l’alternativa, si ací no baixaven els preus, era anar-se’n a repostar les barques a uns altres ports. I així va estar finalment.

Clar, entre mig d’aquest desficaci admnistratiu-gasoliner, l’empresa concessionària, amb raó (pel fet de tenir la concessió i pel perjudici econòmic que els va fer el fet que camions cisterna externs respostaren les barques a dins del seu recinte), ho denuncia als tribunals. I vet ací que ara surt la sentència... i guanya.

La sentència obliga l’administració a pagar més de vuit-cents mil euros, i els interessos legals que corresponguen, a la concessionària pels danys i perjudicis que aquesta actuació els va provocar.

I ara què? ¿Altra vegada la ciutadania se n’ha de fer càrrec, amb el seus impostos, d’aquelles decisions admiinstratives de rang superior, que no tenien ni cap ni peus, al no haver escoltat ni atengut les demandes del sector perquer benicarlando quan tocava?

¿Algun responsable del govern anterior de la Generalitat, en aquest cas de la Conselleria  d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, es farà càrrec del desgavell monetrai que han ocasionat?

¿Després d’aquest embolic administratiu-gasoliner, els responsables polítics actuals ficaran fil a l’agulla i budcaran una solució, pactada, per tancar el conflicte i que els nostres perscadors no se n’hagen d’anar a repostar als pobles veïns?

Ja vuerem. Ara, en un principi, caldra gratar-se la butxaca i pagar els 818.586 euros que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana obliga. I fer-lo el més aviat possible, que els interessos d’aquesta guerra tan volàtil... corren!

...

+info La veu en paper